"Historia Menor de Grecia" - Pedro Olalla
Ed. Acantilado, 2012
He ensopegat amb un llibre
sensacional. Es diu “Historia menor de Grecia” i el signa Pedro Olalla, que deu
de ser un dels primers hel·lenistes savis i documentats que escriuen en
diverses llengües, també en espanyol, i a més, sap escriure d’una forma visual
i intel·ligent. ¿Hi deu ajudar el seu quàdruple
paper d’escriptor, profesor agut, amb la dèria d’ensenyar, el de
traductor afinat i director de cinema, o si més no, de documentals que ens
explica a la seua biografia preliminar? El volum conté, pel cap baix, tres aspectos
que el fan insòlit: primer, sap i vol contar la historia d’una civilització, la
dels grecs, triant els fets més significatius, amb un posat molt novel·lesc, i
ensems, amb una forta erudició (hi ha molta lectura i molt estudi al darrere),
sintetitzant-los en no gaire més de tres pàgines. I sovint en menys! Cada
escena, datada i amb una acotació geográfica que sembla sòlida, en anglès, en
grec modern! En italià i en espanyol! Segona, no s’atura pas en els temps
clàssics –per bé que el capítol dedicat a un discrus de Pèricles és
extraordinari, bellíssim, encertadíssim- sinó que, amb una saviesa insòlita
avança tant en el període romà com en l’aparició d’aquella curiosa secta
anomenats cristians, com en l’edat mitjana i la seua ignorància supina del grec
antic. Bellíssim el capítol dedicat a Petrarca, el gran erudit de l’antiguitat
humanística que cerca algú que pugui llegir en grec antic els magnífics llibres
d’Homer. Són especialment sucosos els episodis lligats a la nova potència: els
romans, que s’admiren dels peculiars filòsofs grecs, i les múltiples formes de
relació dels europeus amb els grecs, inclosos els mercenaris catalans, que
treuen una força inèdita de la venjança –un sentiment clarament reactiu-. No
havia llegit mai unes pàgines tan lúcides i breus com les dedicades a La
Companya Catalana i Roger de Flor. Cal afegir que el volum acaba el 1955, a
Ischia, amb la referència literària coneguda, en grec, més antiga. I tercer, la
forma de contar és precisa, visual i sàvia. No pretén ser exhaustiu, però
avança en el temps amb una prodigiosa i insòlita naturalitat.
Andreu Loncà
www.segre.com
